Per aquest estiu us proposem el Tour al Vignemale, pic emblemàtic del Pirineu francés. Al llarg de 8 dies anirem dormint de refugi en refugi per a rematar la caminada amb l’ascenció a un dels pocs pics amb glacera que queden al Pirineu. El desplaçament el farem en vehícles particulars i contractarem mitja pensió als refugis de l’itinerari. Reunió informativa el 16 de juny, a les 21:30 per tal d’anar arrodonint i concretant la ruta.
Reunió informativa 16/06 (seu Club 21:30) Juan Escrivá, 627.918.855 José Antonio Garcia, 647.748.401
El campamento de este año se ha programado en el Pirineo catalán, exactamente en el valle de Cardós, al oeste de Andorra y al este del Parque Nacional de Aigüestortes-Sant Maurici. En este apartado os comentamos, exclusivamente, las excursiones que nos ofrece el entorno. En otro apartado os hablamos de los alojamientos posibles. Esta parte del Pirineo nos brinda una variada gama de opciones para conocer a pie algunos de sus más bellos rincones. Desde varios picos de algo más de tres mil metros, como la Pica d´Estats, el Pic de Sotlló o la punta de Gabarró; lagos como el de Certascán, el más grande del pirineo; una muy variada red de senderos con dificultades para todos los gustos y, por supuesto, un buen repertorio de pueblos y aldeas repletas de monumentos artísticos. Nombrar todas las rutas que hemos explorado en los mapas topográficos sería ocupar un espacio que no tenemos en este boletín, pero abreviando al máximo os puedo mencionar las siguientes: Vall d´Estaon, tres circuitos posibles, uno muy fácil de apenas 3 horas, otro de 4 y el más completo de 6. Vall d´Esterri de Cardós, otros tres circuitos de 2, 4 y 7 horas. Vall d´Àreu, otros tres circuitos más con los mismos tiempos que el anterior. Valle de Tavascan, otros tres cir cuitos de 2, 4 y 4 horas. Algunas de estas rutas coinciden en parte con el Sendero de Gran Recorrido GR 11. Aparte de estas rutas, parece ser que hay otras tantas más marcadas por la zona. En cuanto a los picos intentaremos coronar al menos dos de ellos: la Pica d´Estats (3.143 metros) y el Pic de Sotlló (3.073 metros). Para los que no sientan la tentación de estar caminando todo el día existe la posibilidad de acercarse a Andorra y gastarse las perras, o acercarse al parque Nacional de Aigüestortes-Sant Maurici. En fin, esperamos que os guste la elección y que podamos disfrutar de un buen tiempo en grata compañía. Alojamiento Hemos obtenido información sobre alojamiento en Hoteles, Apartamentos y Campings que está en nuestra sede a disposición de los interesados. Quienes deseen realizar reservas deben hacerlo directamente con los responsables del establecimiento de su elección. El Club cobrará 3E, en concepto de tasas por gastos de gestión, a aquellos que participen en las actividades que se propongan y que quedarán reflejadas en los Campeonatos Sociales. Deseamos hacer hincapié en la conveniencia de estar federados porque, a diferencia de las actividades dominicales habituales, el Club, para esos días, no tiene la posibilidad de gestionar un seguro individual diario.
Situació: Pirineu aragonés i francés, capçalera dels Valls de Panticosa, Sallent i Marcadau. Dificultats: Ascensió llarga, més de quatre hores, que requereix una bona preparació física. L’últim tram és aeri amb ús de corda i grimpada de mans. Equip recomanat: botes alta muntanya i les polaines apreciades, els bastons, molt útils. Desenvolupament de l’Activitat. Divendres: Sortida al matí per a arribar al principi de la vesprada a l’embassament de La Sarra i pujar a dormir el refugi de Respomuso, sopar i allotjament al refugi; dissabte : desdejuni i pujada al Gran Fatxa, tornada al refugi; diumenge: desdejuni al refugi i baixada fins a l’embassament de La Sarra, retorn a València. Pressupost: el preu aproximat és de 125 E, els no federats han d’afegir el que explica el paràgraf següent, en cas d’apujar les despeses es farà el prorrateig habitual. Inclòs: sopar divendres, desdejuni i sopar dissabte, desdejuni del diumenge, furgoneta, gasoil, autopista. No inclòs: emorzar i dinar divendres, dissabte, i dinar diumenge. Els no Federats pagaran més car l’allotjament i els dinars al refugi, ja que els federats tenen descompte. A més hauran de pagar a banda l’assegurança-assistència a l’activitat.
Per a començar les marxes d’aquesta nova etapa, res millor que fer-lo amb una d’iniciació, sense pendents, totalment plana. Anem a reprendre l’últim tram de Via Verda que vam deixar sense fer des de Barraques, per a endinsar-nos un parell de quilòmetres en la província de Terol. En total 9 quilòmetres, la majoria entre trinxeres rodejades d’un preciós bosc de grèvols i pins, seguint l’antic camí del mineral des de Ojos Negros fins als Alts Forns de Sagunt, per la via d’aquell tren ja desaparegut. Per als que han fet ja alguna etapa, val la pena conéixer aquesta part endinsada ja a Terol i per a qui ho intente per primera vegada, és sens dubte una marxa atractiva i molt còmoda per a fer-la. Inclús pots vindre amb sabatilles d’esport. Eixirem a les nou i prendrem café en Barraques. No hi ha fonts en el camí, i possiblement faça calor, així que la crema protectora i la gorra en la motxilla. Bon estiu per a tots.
El primer cim ardiller d’aquest nou curs, al que anem a ficar-li mà, és un singular pic alacantí, conegut com El Maigmó. Amb una altitud de 1.296 m, pocs cims li fan ombra per la zona on s’alça aquest colós, al cor del Parc Natural del massís del Maigmó. Que ningú no es confonga amb el popular Montgó, que no té res a veure. El Maigmó està entre els termes municipals de Tibi i Petrer, pel seu cim passa el límit entre els dos termes. Nosaltres atacarem aquesta bella muntanya, ben repleta de frondosos boscs de pins i carrasques, des de les proximitats de Tibi, un xicotet poble, custodiat per un semiderruit castell i pròxim al pantà més antic d’Europa -en funcionament-, manat construir pel mateix Felip II a finals del segle XVI. Per a ascendir a la base del pic anirem pel PR V. 239, que ens deixarà en el paratge del Balcó d’Alacant, un fabulós mirador d’aquesta ciutat. Fins aqueix lloc haurem ascendit ja a la cota 1.100. Tan sols ens quedarà el repetjonàs final que sense treva ens alçarà al mateix cim, posant un poc més d’esforç per la nostra part. Si algú no es troba amb ànims de fer cim, li farem un poc de burla, però no l’obligarem, donat que tornarem a passar pel Balcó d’Alacant, arreplegarem els que s’hagen quedat, i baixarem tots plegats, per una variant que passa per un bonic never ubicat en aquest frondós massís. En total seran uns 900 metres els que cal batre des del començament de la marxa fins al cim. Això sí, repartits en 8 quilòmetres. Us espere.
e tornada als castells. Algú pensarà: “què hauré fet jo per a merèixer açò?”. La veritat és que ací estan ells, altius, desafiadors, esperant ser assetjats per les gosades hosts senderistes que proveïdes per a l’ocasió esperen el senyal per a iniciar la conquesta. Ser senderista-casteller és un llinatge! La reconquesta començarà al castell de Forna, que, encara que deteriorat pel pas del temps, conserva tot el seu perímetre. Amb les seues quatre torres quadrangulars, aljubs, estàncies voltades i un gran pati d’armes al seu interior, per on a través d’unes escales s’accedeix a la planta superior. La marxa pròpiament dita s’iniciarà a Villalonga, des d’on un PR, ens portarà, gaudint de bells paratges i paisatges, cap a la pedanía de Forna on, encara que separat d’aquesta uns quilòmetres, se situa el nostre destí, guaitant des de l’alt d’un penya-segat aquest bucòlic paisatge. Al peu de la talaia hi ha una zona recreativa preparada amb taules i bancs; un quiosc, on es venen tota sort de refrescs i la resta de vitualles i banys públics. Allí ens esperarà l’autobús, per a retornar-nos a les nostres morades. La meua recomanació és que disposeu de, entre els vostres efectes habituals en aquestes sorts, un consistent esmorzar que us permeta posposar algun temps l’hora del dinar, doncs val la pena dinar a la zona recreativa. Com sempre, el millor... que no us ho conten!, feu-me cas.
De nou tenim una cita amb la poesia, amb les màgiques paraules que ens transporten quasi sempre a altres mons, a altres dimensions, i a altres sentiments. Alguns recordareu l’emoció amb què vam viure el recital que vam fer a l’abril, la complicitat i els sentiments a flor de pell que ens van embargar. Volem repetir-lo, els que vam parlar i els que vam escoltar. Ens uneix, sobretot, la camaraderia i les ganes de compartir una bona estona en una senda diferent, caminant de la mà de les paraules. Si et sents identificat i vols acompanyar-nos, pots vindre i escoltar els versos que llegirem, o pots participar llegint algun dels teus poetes preferits o algun dels teus escrits. No ho dubtes, esperem la teua col·laboració. Per a qui vullga participar amb nosaltres, que es pose en contacte amb Juan Luis, José Alonso o Laura Mata. Després del recital ens n’anirem a sopar, o soparem en el Club, segons decidam entre tots. No ho oblides, us hi esperem el divendres 24 de setembre a les 9 de la nit en el Club.
Hem deixat passar quasi un any, des que vam acabar el GR 8 allà en Villel, però ja estem disposats a llançar-nos per eixes muntanyes de Terol, darrere dels passos, ara, del GR 10. Serà el mateix Villel el poble que ens servisca de llançadora per a avançar, primer per terres de Terol i més endavant per les de Guadalajara. La idea és arribar fins al poble de Peralejos de las Truchas, vora al Tajo. En aqueix entorn acabarà aquest nou periple, però fins a arribar allí ens esperen unes quantes etapes, molts quilòmetres, alguns hotels, i com no, altres tantes renyides partides de Trivial. Esteu atents al pròxim butlletí, on ja us informarem de l'hotel que hem triat per a passar la nit del dissabte dia 23 d'octubre, ja que aquestes dues primeres etapes es faran els dies 23 i 24 d'aqueix mes.
; void('');){kind=link}
; void('');){kind=link}
