El dissabte 3 d’abril, a les 7 de la vesprada, al local del Club, tenim una cita amb la poesia. Des del respecte als grans poetes, des de la sensibilitat i les ganes de transmetre i compartir, i amb el desig de conèixer allò, tantes vegades oblidat i aparcat als racons de la realitat, volem Juan Luis Marín, José Alonso, i jo mateixa, iniciar un sa costum, la de reunir-nos de tant en tant els que ens atraga escoltar, llegir i compartir una miqueta més enllà de la realitat; gaudir de la companyia d’un grup d’amics, que a més de la senda i els cims, compartim, com no, aquells versos que ens diuen una miqueta més que les paraules. Us esperem i després del recital soparem junts. Decidirem entre tots si se n’anem a un bar o comprem el bocata i el mengem al Club. No ho oblideu, el dia 3 d’abril a les set de la vesprada. Us hi esperem.
Des del Forcall, el poble de les tres valls, arranca la senda PR V. 116 que uneix aquesta vila amb la monumental Morella. El recorregut proposat el realitzarem al revés, des de Morella al Forcall. Durant els primers tres quilòmetres se solapa amb el GR 7 per a separar-se definitivament d’ell, després d’un repetjó que ens deixarà a una considerable altura. La suficient per a seguir planejant durant els pròxims quatre o cinc quilòmetres, en els que creuarem un paratge gairebé pla, esguitat de praderies, on antany pasturava el bestiar i amb vista a la vall del riu Bergantes, que correrà a la nostra dreta a una respectable profunditat. Ja en les proximitats de l’arrogant Mola Garumba, una senda ens alçarà en còmodes llaçades al seu vèrtex geodèsic, instal·lat a 1.144 metres d’altitud. Després de baixar uns metres enllaçarem de nou amb el PR; i ja sense deixar-lo ens portarà - entre un paisatge bellíssim que no defraudarà ni als més exigents i davall la fronda d’un bosc de carrasques i pins, fins a un balcó natural sobre el cel del Forcall. Des d’allí només ens quedarà descendir fins a ell, i si anem bé de temps, ho celebrarem amb alguna cervesa al bar de l’hostal. En cert punt cal travessar el riu Bergantes per un gual on no hi ha pont i caldrà descalçar-se. A penes cobreix un pam però només es pot passar mullant-se. Per tant és aconsellable portar una xicoteta tovalla a la motxilla per a eixugar-nos després. El desnivell a batre és de 350 metres repartits en dos repetjons i sobre una distància de nou quilòmetres, amb la qual cosa és només un xicotet esforç.
Nogueruelas, municipi aragonès, on regna la pau i tranquil·litat. Dins de la Comarca de Gudar Javalambre, Nogueruelas ens brinda entre altres coses amb els seus bells i carismàtics paisatges, on regna per damunt de tot, la Savina. Els seus nombrosos tossals i barrancs, fan que les seues nombroses rutes es facen amenes i divertides, a l’hora de caminar sobre elles. Els barrancs del Zarzal, La Muela, Los Berros, El Tancao, El Trillo, tots ells van a ser protagonistes, a la ruta de hui. Tots ells de gran interès, però sens dubte el barranc dels Berros, serà durant gran part del recorregut nostre amic i company. Barranc on podrem escoltar el nostre propi eco, acariciar les seues cristal·lines aigües a la seua font, i assaborir-la si ens abelleix, aigües que anirem saltant d’un costat a un altre, durant una llarga tirada. Abandonarem el llit d’aquest barranc, per a girar a la dreta, i pel barranc del Trillo ens dirigirem cap a l’alt de la Foia 1.3O7 m, però no us preocupeu, s’arriba a ell sense a penes dificultat ja que començarem a caminar sobre els 1.200 m, tan sols tindrem un xicotet repetjonet en el segon km de la ruta. Des de l’alt de la Foia enllaçarem amb el PR TE-24 li direm adéu al PR TE.22 i seguirem per aquest, per una bonica senda, que ens tornarà de nou mes endavant al PR TE-22, el qual es tornarà per una lleugera pendent, al tranquil poble de Nogueruelas, on ens estarà esperant el bus, el cafè, i alguna copeta que altra. El dia 11 d’Abril és una data intermèdia, però tenint en conte la Comarca, pot fer fred.
ara este fin de semana de San Vicente os proponemos volver a Cuenca, en concreto a Vadillos, en plena serranía, entre las poblaciones de Cañizares y Beteta, donde se unen los ríos Guadiela y Cuervo, afluentes del Tajo. Los materiales calizos de sus suelos han posibilitado, en contacto con el agua, la formación de hoces, cuevas, tobas, etc, que podremos contemplar. Vadillos es un pueblo pequeño, pero de los más industriosos de la zona. Tienen una fábrica de “carborundum” con el que producen materiales abrasivos. El hotel, nuevo y en muy buenas condiciones nos espera a partir del 16 (a dormir), y tenemos contratado hasta el 19 después del desayuno. Las habitaciones son dobles y con cuarto de baño completo. Vadillos está aproximadamente a 290 km de Valencia y cada uno nos iremos organizando el viaje, en el boletín del mes que viene os informaremos en concreto de los recorridos que proponemos y del hotel en que estaremos alojados para que podáis concertar la cena del día 16 quien la necesite. Plazo de inscripción a partir del 1 de marzo y para simpatizantes a partir del 5 de abril. Para cualquier duda llamar a: Javier Julve (961.591.528) o a Toño Santos (676.302.991)
Esta auténtica ciudad submarina, ubicada, paradójicamente en el cauce de un río seco, nos brinda la oportunidad de conocer un parque natural y centro científico, educativo y recreativo de 80.000 metros cuadrados, donde conviven peces tropicales, tiburones, delfines... Este parque está formado por una serie de lagos y lagunas con aguas de diferentes cualidades y de diversos mares, océanos e islas, que reproducen las más variadas formaciones geológicas correspondientes a cada zona climática de la Tierra. Es el mayor acuario de Europa y consta de dos ambientes diferentes: instalaciones para peces e invertebrados e instalaciones para mamíferos marinos. En él se pueden contemplar miles de ejemplares de 500 especies diferentes. Para llenar los tanques de esta titánica arca de Noé marina, se necesitó bombear nada menos que 42 millones de litros de agua del mar.
Heus ací una ruta per als que normalment es queden amb ganes de caminar més. En aquesta ocasió, aprofitant el ben marcat GR.10, anirem d’una tirada des de la població de Sacañet fins a Gàtova (31 km aprox.), recorrent bona part de la nostra volguda Serra Calderona i partint dels seus límits més nortenys, allà per la província de Castelló. D’aquesta forma ens afavorirà el predomini del descens, perquè dels prop de 1000 m que aconseguirem al principi de la ruta, baixarem als gairebé 600 de Gàtova . Encara que no us confieu, perquè hi ha nombroses pujades i baixades, per la qual cosa es necessita estar en bona forma per a acabar mitjanament bé aquest “passeig“. i baixades, per la qual cosa es necessita estar en bona forma per a acabar mitjanament bé aquest “passeig“. El paisatge, com podeu imaginar en aquesta llarga ruta, dóna per a tot. Boscs de pins, amb fins i tot alguna savina, a les zones altes. Després, a mesura que baixem, ens endinsem en zones de cultiu de secà amb extensos camps d’ametlers. Més endavant arribarem a la zona assolada per l’ultim gran incendi de la Serra Calderona, on, afortunadament, tornen a brollar gran quantitat de pins, mesclats amb una atapeïda vegetació de muntanya baixa , i finalment, ja prop de Gàtova, un bon pinar travessat per la nostra senda en vertiginós descens cap al final de la ruta i …la merescuda “cervesa“, si l’horari ho permet. Bo, no us vull cansar mes amb el meu “rollo”, us vull ben frescs per a aquesta marxa , que espere passe als annals d’aquest Club i que siga per a bé . Atenció al calçat, res d’estrenar botes. Assegureu l’equip amb el necessari: aigua suficient per a les 8 hores aprox. de marxa, llum per si es fa tard i un muntó de ganes de gaudir i saciar-se de caminar.Us espere.
Per als que no estiguen disposats a seguir els passos del nostre company Julio López, que aquest mateix diumenge farà de guia en una marxa de més de 30 quilòmetres per la serra Calderona, us oferisc una alternativa més modesta però no per això menys digna d’admirar. Es tracta d’un dels tres circuits que un grup d’Ardillas va marcar a la serra del Negrete (Utiel), exactament el que va servir fa uns anys per a inaugurar aquella xarxa de sendes. La ruta proposada a penes té desnivell, encara que comence amb un xicotet repetjó i acabe després amb un altre, però amb molt poca altitud. Comença en l’entorn del Santuari del Remei, una bonica ermita que podrem admirar per dins si tenim la sort que aqueix dia i a aqueixes hores estiga oberta. Eixirem a les nou, ja que no val la pena matinar i calcule que a l’hora de dinar estiguem al final de la ruta. O siga en l’entorn de la dita ermita, on hi ha taules i bancs, fonts, lavabos i un bar per a prendre cafè. Trobarem una font a mitjan trajecte, per la qual cosa no cal que carregues amb massa aigua. Aquesta serra és la més alta de la comarca i les vistes des del seu punt més alt, gairebé 1.300 metres, abracen un escenari de tota la Plana sense impediment.
Siendo esta nuestra primera experiencia en rutas de fin de semana y para hacerla especial, nos trasladaremos al municipio de Riopar en Albacete entre las sierras de Alcaraz y Segura y que constará de dos impresionantes excursiones circulares en el que el primer día veremos un majestuoso pino en la cima de una cumbre y el segundo día nuestros ojos verán el maravilloso valle del río Mundo con su nacimiento. En el siguiente boletín de abril daremos más detalles de las excursiones. El precio incluye el viaje de ida y vuelta en autobús, la cena del sábado, el desayuno del domingo y el alojamiento en el Hostal Los Bronces en Riopar (Albacete).
A continuació us detallem les dues excursions que farem durant els dos dies: 1r dia: Riopar-Pino Toril-Riopar Començarem la nostra ruta per una via verda en la que vorem a l’esquerra el pic del Galliner (1.630 m) i albirarem la cima que té forma de fortalesa. A uns 6 Km, comença una pujada amb un desnivell de 400m. En arribar dalt vorem la grandesa de la naturalesa amb el Pi Toril. Anirem a continuació per una pista forestal a la trobada de Riopar baixant per un barranc espectacular entre pins i roques. 2n dia: Puerto del Arenal-Valle del Rio Mundo L’autobús ens deixara a l’aparcament del Puerto del Arenal i començarem la ruta baixant per una bella senda fins una font i pujarem de nou cap amunt fins a la font de la Pedorrilla i vorem tot la vall per on va el Rio Mundo. Més endavant passem per unes tanques de bestiar i seguint un GR, ens portarà per una pista forestal fins a l’aparcament on hem començat. Pujarem al bus i visitarem Los Chorros per a acabar dinant allí. El preu inclou el viatge d’anada i tornada amb autobús, el sopar del dissabte, el desdejuni del diumenge i l’allotjament a l’Hostal Los Bronces en Riopar (Albacete). Porta en la teua motxilla l’esmorzar, menjar del dissabte i roba d’abric i a la bossa de viatge l’esmorzar i dinar del diumenge, bossa de neteja, pijama, roba de recanvi, etc. Possibilitat d’encarregar entrepans del diumenge a l’Hostal. En el moment d’apuntar-vos i si sou parella, indiqueu-li-ho a Alicia. Últim dia per a apuntar-se: dijous, 22 d’abril
Coordinan, Jose Castrejón i Juan Carlos García (628.472.478)
; void('');){kind=link}
; void('');){kind=link}
