Tenerife està constituïda gairebé exclusivament de material eruptiu: colades, acumulacions de lavas i productes de projecció volcànica. L'aspecte general de l'illa és semblant a una gran piràmide que, naixent des de la costa, generalment alta i acantilada, ascendeix amb pronunciada pendent cap al centre per a culminar al pic Teide (3.718m), màxima altitud de l'arxipèlag i per extensió d'Espanya. El paisatge a les Cañadas del Teide sorprèn per les seues roques punyents d'aspecte lunar i per la gamma de colors que ofereixen les seues diferents colades. Compta l'illa amb 269 km de costes normalment escarpades pel nord i obertes i planes pel sud. En ser l'illa més alta posseeix una gran varietat de microclimes. Compta amb gairebé 2.000 espècies vegetals, de les quals un centenar i mig són endemismes insulars com: laurisilvas, brucs, fayas, pins canaris o la violeta del Teide. A l'illa de Tenerife es troba el Parc Nacional del Teide, que amb una altitud mitja superior als 2.000 metres i gairebé 19.000 ha ofereix una de les mostres més espectaculars del vulcanisme mundial. LES EXCURSIONS L'excursió principal és lògicament l'ascens al cim del Teide. Hi ha diverses possibilitats: La que parteix del centre de visitants, la que parteix des de la zona de Montaña Blanca (a més de 2.000 metres d'altura), la que ascendeix en gran part per telefèric (sense possibilitat de fer cim) i la que parteix des de la mateixa vora del mar (cota zero). La idea és fer dos grups: el dels boigs de rematada i el de la gent mitjanament sensata. El primer grup (espere que no estiga compost només per mi) partirà, després del desdejuni i ben proveït de menjar i aigua, des de la vora del mar en l'anomenada platja del Socorro s'anomenarà així per alguna cosa?- La distància a cobrir fins al refugi d'Altavista és d'una miqueta més de 25 km i el desnivell, a penes sense treva, supera els 3.200 m. Riu-te del Puig Campana. L'altre grup podrà partir tranquil·lament a això de les 4 de la vesprada, ja que fins al refugi citat, on farem nit tots, a penes han d'ascendir una miqueta més de 900 metres invertint en això unes 5 hores. Caldrà transportar el sopar, el desdejuni i l'esmorzar del dia següent, perquè a pesar que Manolo Villanueva té previst treure'ns sense contemplacions del refugi a les 4 de la matinada per a ascendir aqueixos últims 500 metres de desnivell i contemplar el superb neiximent del Sol des de la cim, després ens tocarà baixar, ja tots, fins a la zona de Montaña Blanca on estaran els cotxes esperant. MÉS EXCURSIONS El barranco del Infierno: es tracta d'una angosta gargamella formada per terres volcàniques i en el final del qual es desploma una bonica cascada. Tres hores d'anada i una i mitja de tornada es necessiten per a realitzar aquesta interessant excursió, la distància de la qual no superen els 13 km en total i un desnivell baix. Amb la qual cosa és apta per a tots. El barranco de Masca: aquest barranc és un de què formen les parets més altes de l'imponent penya-segat de los Gigantes, en el Parque Rural de Teno. Es tracta d'un barranc molt espectacular i angost en algun dels seus trams, amb la qual cosa pot imaginar-se la bravura i bellesa del recorregut. La seua distància entre l'anada i la tornada a penes són 10 km però l'altitud tant en un sentit com en un altre supera lleugerament els 700 m, amb la qual cosa és una ruta que els amants de caminar pels plans hauran de pensar-se abans de ficar-se en semblant "berenjenal". Això sí, en baixar a la desembocadura, en la mateixa vora de la platja, prometem estar 3 o 4 hores gaudint d'un merescut bany en aqueixes clares i càlides aigües que l'Atlàntic ens ofereix. Paisaje Lunar: es tracta d'un paratge d'estranya aparença, les formacions de les quals han sigut batejades com a paisatge lunar, amb la qual cosa, visitant aquest entorn, ens estalviarem un viatge al nostre satèl·lit. Excursió fàcil i bonica, especialment dissenyada per als més ganduls, ja que la distància és de a penes 5 km i les costes gairebé ni s'aprecien. Rutes des del poble d'Arafo: en l'entorn d'aquest poble arranquen tres rutes curtes, la del barranco de Añavingo amb una distància de a penes 2,5 km i 400 m de desnivell; la ruta de la Montaña Las Arenas i Pico del Valle amb una distància de 3,5 km i 550 m de desnivell; i la ruta de la Galeria Risco Azul amb una distància de 2,5 km i un desnivell de 400 m, amb la qual cosa es poden fer una, dues o les tres el mateix dia, cada un que es retire quan li ho demane el cos.
Hi ha diverses rutes que discorren molt prop de la costa fàcils i sense a penes desnivells com: la ruta Camino de la Mar, la ruta de la Montaña Pelada i la Montaña Roja o la ruta del Bolullo. I hi ha mil rutes més. El pitjor és que no tenim més dies per a recórrer-les. Farem el que puguem. Cada nit es plantejarà una o dos d'elles perquè tots puguen apuntar-se a la que més li convinga. L'horari de sortida cap a l'illa amb avió i la resta de dades logístics els donarà Manolo Villanueva en una reunió informativa, a la qual ja us convocaran. Coordinen, Manolo Villanueva, Alberto Mas (963.837.881) i Esteban Cuéllar (963.606.300)
Eixirem el dissabte dia 2 a les 3 de la matinada. Després d'un llarg viatge en furgoneta, arribarem a Suïssa, concretament al poble de Täsch, des d'on començarem a caminar.. El recorregut el farem en 10 dies, més un de descans que passarem en el pintoresc poblet de Zermatt, gaudint d'un merescut descans i d'unes vistes meravelloses; per a emprendre a l'endemà la tornada cap a València. Perquè la tornada sigue més descansada, farem nit a Les Huches, al costat de Chamonix, ja en França. El sender transcorre entre Suïssa i Italia. El preu inclou mitja pensió, nits en refugis i hostalets, guies i despeces de les furgonetes. Coordinen, Juan Escrivá i José Antonio Garcia (647.748.401)
El mes de Agosto de 2002 fue atípico. Las bajas temperaturas, impropias del verano, le estropearon la temporada a más de un establecimiento hostelero. La zona del valle de Bohí no fue la excepción y por ello los asistentes a "Pirineos 2002 " decidimos, ante la amenaza de nevadas por encima de los dos mil metros, dejar para mejor ocasión la ascensión a los Besiberri. Para la segunda quincena del próximo agosto se prepara un nuevo intento, con transporte en coches particulares en principio, que partiría de Valencia el 23 y regresaría el 25, periodo que se podría ampliar algún día más según las posibilidades económicas y de tiempo libre de los asistentes. Los interesados en participar en esta ascensión a un tresmil pueden ponerse en contacto conmigo para concretar los detalles y la preinscripción está limitada a un máximo de doce plazas. Otro teléfono (670.998.816)
Desde Cedrillas, cuna del río Mijares, hasta su desembocadura en el Mediterráneo, este modesto cauce recorre un total de 170 Km., de los que gran parte de ellos son tan tortuosos que bien podría confundirse con un río de paisajes pirenaicos. Atraviesa parte de dos provincias: Teruel y Castellón, siendo más o menos en la zona fronteriza donde más agreste se desliza. Hace algunos años se marcó un sendero que partiendo de la población de Montanejos remontaba el valle del Mijares pasando por otros tres pueblos: La Puebla de Arenoso, Olba y Rubielos de Mora, estos dos últimos situados en la provincia de Teruel. En esta ocasión vamos a recorrer un tercio del recorrido total, exactamente la zona intermedia. Saldremos desde La Puebla de Arenoso y rebasaremos ampliamente Olba y varias aldeas de ella. En este recorrido, casi siempre a la vera del río, aprovecharemos un tramo de la Vereda Real así como sendas que unían unos caseríos con otros. El recorrido propuesto tiene dos repechos que apenas superan los 150 m de desnivel cada uno, con lo cual se puede considerar una ruta tolerable para aquellas personas que tiene un cierto hábito de caminar por el monte. Para los que ya están habituados, será un agradable paseo. Para compensar estos dos repechos, y si el calor aprieta, tendremos la posibilidad de bañarnos en alguna poza. No olvidéis el traje de baño. La distancia es algo más de 14 Km. entre frondosos bosques de pinos y el murmullo permanente de la corriente. La salida será a las 8 de la mañana.
De nou tornem a endinsar-nos per la Serra d'Espadà per a realitzar un bonic recorregut circular de 18 km. El nostre punt de partida i arribada serà la localitat d'Aín (498 m.) el castell de la qual vam visitar el mes de gener. Precioses sendes de ferradura i un tram de pista en suaus ascensos i descensos ens portaran per bancals d'olivera i ametler, i frondosos boscs de pi. Travessarem també el Barranc d'Aín i caminarem per la vora del riu Veo. En cap dels dos és probable que trobem aigua. Després de travessar l'aldea semi-deshabitada i en ruïnes de Benitandús (350 m.) ens depara la pujada més pronunciada fins a la cota màxima dels Orgues de Beni tandús (732 m.). Pujant-la lentament ens podrem recrear amb espectaculars vistes del pantà de Benitandús i disfrutar caminant pel frondós bosc de coníferes i sureres. Ja en la cima podrem observar àmplies vistes de la Serra de l'Espadà i divisarem Onda en la planura. I el millor està al baixar, on val la pena detindre's a contemplar les formacions rocoses que donen nom a la muntanya. La nostra trajectòria d'anada anirà seguint el PR- V 140 (Aín-Sueras) encara que coincidirem en el tram inicial amb el GR-36 i ens encreuarem en diverses ocasions amb el PR-V 161 el qual recorrerem en el tram final de pujada a la cima dels Orgues, desviant-nos del PR-V 140 a 1,3 km. de Suera, destí final d'aquesta senda. La tornada cap a Aín la farem per un tram comú (2,5 Km.) al d'anada i després ens desviarem pel GR 36. En aquestes dates d'estiu incert pot haver-hi "gota freda" o fer una calor esgotadora. En el segon supòsit serà necessari que porteu aigua abundant per a beure i també un banyador perquè podem donar-nos un capbussó al baixar dels Orgues en l'embassament que es troba als seus peus.
Coordinen Esteban Cuéllar i Isabel Goñi (679549361)
Aquesta etapa del GR. 7 és una de les més espectaculars. La senda de ferradura ix de Montanejos i per una deliciosa pinada ens condueix el turó de la Rosada II. Així el descriu Esteban Cuéllar en el seu llibre guia del GR.7: "entra en escena un paraje que debe ser una pequeña sucursal del Eden. Se trata del sobrecogedor barranco de la Maimona. Al frente, en la parte opuesta, guarda centinela elevando al cielo su cima, el pico Frontón. La senda avanza entre cornicabras, guillomos, lentisco, romero, sabinas, pinos, carrascas y algunos arces granatenses. Más adelante, se observa el fondo del barranco como un abismo infernal, hundido a nuestros pies entre paredes pintadas de ocres y sienas, donde entre las verticales calizas se abren oquedades y hendiduras misteriosas. El caminante deberá enfrentarse aquí con un tramo un tanto aéreo, en el cual deberá prestar toda su atención en el firme de la senda." Després de llegir açò abelleix endinsar-se en aquest magnífic camí. I més encara, si el nostre senda abandona el GR. 7 per a creuar la Maimona i emportar-nos a una piscina natural, d'aigües termals i cristal·lines que s'endinsa en una gargamella denominada chillapájaros. Aquí ens banyarem sense presses i assaborint tots els bells racons del congost. Diu una llegenda que aquests banys estaven reservats per a les dones més jóvens i belles. Nosaltres bells i belles esquirols, amb aquest bany allargarem la nostra joventut i
Acabades les vacances, comença un nou curs en el qual tornem a trobar-nos amb els nostres sopars i posteriors balls al club. Després que en anteriors balls em sol·licitaren que "punxara" música de salsa, Merengue, Cha cha chá i Bachata, aquest mes els dedique a dites persones i als assistents, el ball llatí que tindrem tota la nit. El meu bon amic Manuel Lanchazo m'ha dit que ell mateix portarà la bona música llatina que té, i si no fallen, també tindrem professors perquè ens ensenyen uns passos. Anteriorment al ball, tindrem el nostre sopar de faixa ("sobaquillo"), per a la qual cosa ens reunirem aproximadament a les 22 hores. El cobrament dels 2 euros és per a la beguda del sopar i la barra lliure del ball.
El pueblo de Chulilla tiene una peculiar relación con los escaladores, sus formaciones geológicas les proporcionan una zona de escaladas ideales, así que es raro no encontrar en sus paredes a gente colgada. En nuestro caso en vez de colgarnos de sus paredes, lo que pretendemos es recorrer el sendero marcado como PR.V. 77, el cual recorrimos el año pasado con la variante más larga que nos llevó a tener una visión del pantano y nos permitió alargar un poco el recorrido que al mediodía ya habíamos terminado. El salir a la 8:00 lo justifica en espera de que haga un día de sol y nos evitemos el sofoco habitual en las subidas. El sendero está marcado, en dirección Chulilla a Sot de Chera, con dos opciones de recorrido y con un máximo de 7,5 km, y un desnivel de 300 metros. Nosotros lo vamos a realizar en esta dirección pero antes pasaremos por el Charco Azul, almorzaremos nada más comenzar el sendero y antes del inicio de la subida, terminando el sendero dentro del pueblo de Sot de Chera, junto al río, donde hay una zona recreativa y una piscina natural, acondicionada sobre el lecho del río, como esperamos que el tiempo todavía sea "fabuloso" podrán bañarse aquellos que lo deseen y por supuesto estratégicamente situados hay un par de bares; así que meted el bañador en la mochila. Dado que el recorrido es pequeño, para la hora de comer ya habremos terminado, por lo que nuestras mochilas llevarán lo mínimo: agua, gorra y poco más.
El nostre deambular per aquesta Senda de Gran Recorregut ens porta, en aquesta ocasió, des de les terres altes d'Alcalà de la Selva, en el sud-oest de la serra de Gúdar, fins a les terres més planes de La Pobla de Valverde, transició entre la serra de Gúdar i la serra de Javalambre. Per a la jornada del dissabte arrancarem des del bonic poble d'Alcalà de la Selva descendint fins al llit del riu Alcalà, just en el punt que conflueix amb el barranc Valdecerezo. A partir d'aquest punt arranca l'únic repetjó digne d'esment, el qual a penes té un desnivell de 200 m Una vegada superat aquest, a la masia d'Ontejas Bajas, tot serà un còmode descens fins al medieval poble de Rubielos de Mora. El recorregut fins aquí és de 16 km. El paisatge seguirà en la mateixa tònica que en les etapes anteriors, almenys en la seua primera meitat, destacant sobretot els pinars albars que es mesclen amb alguns laricios. Encara que l'etapa segons la topoguía acaba en Rubielos, i així podrà fer-ho qui ho desitge ja que l'autobús estarà esperant-nos allí, alguns seguirem avançant altres 5 km per a arribar al xicotet embassament d'Ibáñez Martín, molt prop ja del poble de Vallbona. Aquest tram és pràcticament pla. El recorregut fins aquí és de 21 km. Per al diumenge, l'autobús ens portarà de nou al citat embassament i des d'allí tractarem de seguir una senda que discorre al costat del riu Vallbona, en comptes de fer-ho pel Gr 8 que corre sobre la pista d'asfalt. A l'entrada de Vallbona està la zona recreativa Molí Pi, la qual aprofitarem per a esmorzar, fins i tot podrem prendre un cafè en algun bar del poble. Seguirem després cap a La Pobla de Valverde, paral·lels al riu Vallbona fins al paratge del Sabinar, on gira bruscament de direcció internant-se a la rambla del Cubillo, per la qual transcorre ja durant gairebé tot el recorregut.Aquesta etapa té 16 km. i un desnivell de a penes 300 metres que es reparteixen al llarg del trajecte. El preu dalt indicat inclou el viatge d'anada i tornada, el sopar, el desdejuni i l'allotjament a l'hotel Los Maños (Albentosa). Ja saps, porta en la teua motxilla l'esmorzar i el dinar del dissabte i en un bossa de mà de viatge l'esmorzar i el dinar del diumenge, bossa de neteja, pijama, roba de recanvi, etc... Possibilitat d'encarregar l'entrepà del diumenge en el mateix hotel. Coordinen, Alberto Mas i Esteban Cuéllar (963.606.300)
; void('');){kind=link}
; void('');){kind=link}
